Espanya és el país de l’OCDE on més costa obtenir un contracte indefinit. (Elena Freixa. Ara. 10-07-2015)

Les feines estables a Espanya van molt cotitzades. Només cal donar una ullada a les dades de contractació del mes passat, en què només el 7% dels nous contractes van ser fixos, mentre que el gruix dels que es van signar van ser de caràcter temporal, segons el ministeri d’Ocupació. I el problema no acaba aquí. No hi ha cap país de l’OCDE on sigui tan difícil com a Espanya aconseguir un contracte indefinit per a les persones que estan aturades o amb un contracte temporal, segons un estudi d’aquest organisme que agrupa els 34 països més desenvolupats. L’informe afirma que les probabilitats que un aturat trobi una feina fixa estan per sota del 30% a Espanya, molt lluny de la mitjana de països de l’OCDE (que és del 50%) i a anys llum d’estats com Alemanya, on els aturats tenen un 80% de possibilitats de trobar una feina estable. El mateix passa amb els assalariats eventuals, que tenen un 35% de possibilitats de convertir-se en indefinits a Espanya, un percentatge que és la meitat que al conjunt de l’OCDE. Així doncs, el futur més probable per a un aturat espanyol que troba feina és que sigui eventual i, des d’allà, obtenir un contracte fix li costarà més que a la gent que està en la mateixa situació als altres països. L’estudi constata que el cas del mercat espanyol és on s’observa més clarament que s’ha trencat el pont que […]

Read More →

Els contractes precaris van arribar el 2015 a màxims històrics. (Manuel V. Gómez. El País. 01-02-2016)

Els contractes temporals i a temps parcial que es van signar el 2015 han sobrepassat un nou límit, malgrat que el nivell d’ocupació és molt inferior al d’abans de la crisi (20,6 milions d’ocupacions el 2007 en comparació amb els 17,9 milions d’ara). Els contractes temporals van assolir el rècord de 17,07 milions i els que són per hores van arribar al 6,4 milions, 5,7 milions dels quals eren alhora temporals. Un altre màxim. Els símptomes de la precarització abunden en les dades de contractació del Ministeri d’Ocupació, on es veu que la durada mitjana dels contractes ha baixat de 79 dies el 2006 a 53,4 el 2015. El mercat laboral espanyol fa dos anys que es recupera, després de set de caiguda. En aquest temps, ha creat poc menys d’un terç de l’ocupació de la que s’ha destruït. En canvi, el nombre de contractes signats ha crescut a una velocitat vertiginosa i ja l’any passat va tornar als nivells previs a la crisi. Els 18,6 milions de contractes signats el 2015, inclosos els 1,5 milions d’indefinits, suposen un 11% més que el 2014 i només 45.000 menys que el 2007. S’evidencia que s’ha recuperat l’activitat econòmica i es crea ocupació, però també que la precarietat creix. Amb 2,2 milions menys d’assalariats que fa vuit anys –14,8 contraposats a 17 milions– se signen el mateix número de contractes de treball. Per què? Ha descendit la durada mitjana i els de […]

Read More →

Els tècnics de Movistar faran 800 quilòmetres a peu contra la precarietat. (Stefania Gozzer. El País. 5-01-2016)

Els tècnics que fan el manteniment a la xarxa de Movistar a través de contractes i subcontractes han decidit reprendre les mobilitzacions i aquesta vegada faran 800 quilòmetres a peu des de Bilbao a Barcelona del 19 al 22 de febrer per denunciar “la precarietat laboral i social”. El col·lectiu va protagonitzar l’any passat una vaga estatal que a Catalunya es va estendre durant 75 dies entre l’abril i el juny. Sis mesos després, denuncien que “l’acord de mínims” pactat entre CCOO, UGT i la patronal del sector no es compleix i que almenys 60 dels seus companys han estat acomiadats com a represàlia per l’aturada. El portaveu de l’anomenada Marea blava, Aitzol Ruiz de Azúa, ha assegurat que la situació dels treballadors i els autònoms en els quals les contractes deleguen les instal·lacions i reparacions de línies és “dràstica”. Però que el col·lectiu encara no s’ha recuperat de la vaga, per la qual cosa ha optat per una altra forma de “lluitar”. Els tècnics durant l’aturada van recórrer a un préstec de la cooperativa Coop57, que finança projectes socials. Ara el volen retornar abans de plantejar-se la possibilitat d’una altra vaga, per la qual cosa han creat un compte de micromecenatge que en pocs dies ja ha recaptat més de 50.000 euros. L’objectiu és aconseguir almenys el doble d’aquesta xifra en els 32 dies següents, ja que també volen habilitar una “caixa de resistència” que pugui ser utilitzada per qualsevol […]

Read More →

La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública. (Victor Yeustres. Directa. 28-07-2015)

Parlem amb Mireia Bazaga, advocada i Secretària Jurídica del sindicat CGT de Catalunya, sobre el model d’externalització i precarització que s’està imposant en els grans equipaments culturals públics dels Països Catalans Quines condicions de treball tenen les treballadores dels serveis subcontractats als centres culturals? El model de contracte és de durada determinada, normalment d’obra o servei. Al principi, fins i tot es fan contractes per dies i es va donant d’alta i baixa la treballadora per, després, passar als contractes d’obra o servei, que es poden anar renovant durant anys. En ser contractes diaris, les persones que no estan disponibles el dia que els proposa l’empresa poden caure de la llista i només truquen les que sempre estan disponibles. Els salaris ronden els sis euros per hora. En alguns casos, les empreses ofereixen contractes en frau de llei i, sovint, no informen les treballadores dels seus drets laborals bàsics, com pot ser el dret de tenir vacances. A més, la darrera reforma laboral permet abaratir els costos de les treballadores i facilita l’acomiadament. Quin perfil de treballadora busquen les empreses subcontractades per oferir els serveis als equipaments culturals? Sol ser gent jove, amb titulació universitària –si pot ser, amb màster– i amb coneixements de diversos idiomes, encara que sigui per fer feines d’acomodadores o d’atenció al públic, que estan per sota de la seva qualificació. Normalment, les contracten just quan acaben la carrera perquè estan més disposades a acceptar qualsevol feina […]

Read More →

La pobresa extrema es duplica en una dècada: afecta un 11,7% dels catalans. (Mario Martín. Ara.cat. 08-12-2015)

Les dades són eloqüents i, malgrat que a cop de titular pugui semblar que la situació només és la conseqüència lògica dels més de sis anys que fa que ja dura la crisi, les entitats socials no s’han cansat d’alertar del perill social que representen. Més enllà de la negociació en curs per formar nou govern i de les condicions d’uns i altres, la realitat és que la pobresa no ha deixat d’augmentar any rere any, a la vegada que la classe mitjana s’ha anat estrenyent i l’alta ha concentrat encara més riquesa. “La pobresa extrema s’està accentuant”, assegura Teresa Crespo, presidenta de la federacióEntitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que agrupa un centenar d’organitzacions sense afany de lucre que atenen unes 800.000 persones a l’any i que fa poc ha publicat la seva memòria anual, l’informe Insocat. No és una sensació, perquè mentre que fa una dècada aquesta pobresa extrema se situava entre el 5% i el 6%, actualment s’ha duplicat i ja afecta l’11,7% de la població catalana: gairebé 900.000 persones que viuen amb una renda inferior al 40% de la mediana. El més preocupant per a Crespo, més enllà que l’agreujament s’hagi produït quan precisament s’acumulen mesos de recuperació econòmica, és que aquesta gent té cada cop més difícil reinserir-se en la societat: “La misèria arriba a excloure”, lamenta. Risc de pobresa o exclusió social i risc de pobresa extrema Tot i que l’ Idescat va canviar la […]

Read More →

Veritats, mentides… i la baixada de l’atur (Crític. Xavier Alegret. 30-06-2014)

Des de l’“España va bien” d’Aznar fins a l’anunci de recuperació de Rajoy han passat més de 15 anys, però es repeteix una constant. Com quan Zapatero negava una crisi econòmica més que evident, sovint els governants s’esforcen a vendre optimisme i falsejar la realitat mostrant-ne només la cara amable. Ho fan utilitzant dades, indicadors i estadístiques que afavoreixen la seva tesi mentre n’ignoren o n’amaguen d’altres que la matisen o simplement la desmenteixen. Això és el que està fent en els últims mesos el Govern espanyol respecte al mercat laboral, anunciant creació d’ocupació neta –és a dir, que es creen més llocs de treball dels que es destrueixen. Això realment està passant? Ara ho veurem. Quines dades aguanten el discurs oficialista? L’atur baixa, diu el Govern. És així segons les dades oficials. Al maig va baixar en 112.000 persones, fins als 4,57 milions, segons el nombre d’inscrits a les oficines dels serveis públics d’ocupació –antigament dit Inem. També argumenta que està baixant des de principis d’any, i les dades oficials així ho mostren. Un altre indicador al qual també apel·la, tot i que fins fa quatre mesos no el mirava perquè era molt negatiu, és el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, que puja des del febrer. Però què és el que no ens diuen? Que l’afiliació pugi a partir del març i fins a finals d’estiu és normal, passa cada any. I el nombre de 16,6 milions d’espanyols afiliats a […]

Read More →

La brecha salarial crece pese al fin de la crisis y la creación de empleo. (El País. Manuel V.Gomez/Ramon Muñoz. 06-11-2015)

El empleo se está recuperando a buen ritmo y se da por finalizada la crisis. Pero apenas se nota en los sueldos y la desigualdad aumenta. El salario medio en 2014 apenas creció: 1.881,3 euros, tan solo un 0,65% más (12,2 euros) que el año anterior, según el Instituto Nacional de Estadística (INE). Además, esa leve recuperación se debió al aumento de las remuneraciones de los que más ganan, porque cayeron las de los salarios más bajos. Y la distancia entre unos y otros se ensanchó. La brecha también se agrandó por sexos y por edades: aumentaron los sueldos de los hombres y bajaron los de las mujeres y los jóvenes. La distancia entre los que ganan menos y más no deja de crecer. El año pasado siguió ensanchándose. El sueldo medio del 10% de los asalariados que menos cobran bajó en 3,3 euros mensuales y quedó en 411,2 euros brutos al mes. En el otro extremo, las remuneraciones de los que más ganan crecieron en 42 euros, hasta una mensualidad de 4.616,9. De esta forma, la brecha salarial se ensanchó en 45 euros y se situó en 4.205,7, según el decil de salarios de la Encuesta de Población Activa, un estudio que divide la población asalariada en diez partes iguales según su retribución y que el INE ha divulgado este viernes. Los sueldos medios mantuvieron el comportamiento anémico de los años precedentes. Entre 2013 y 2014, el incremento apenas fue del […]

Read More →

El sueldo medio declarado a Hacienda cae al nivel más bajo desde 2007. (El País. Miguel Jimenez. 18-11-2015)

La fotografía salarial que ofrecen los datos tributarios muestra que el sueldo medio de los trabajadores declarado a Hacienda por las empresas ha caído a 18.420 euros anuales (equivalente a 14 pagas de 1.315 euros), el mínimo desde 2007, según los datos de Hacienda. El salario medio resistió bastante bien la crisis hasta 2011. En 2012, el año de la reforma laboral, cayó con fuerza. Y el descenso ha continuado en 2013 y 2014, según los datos publicados ayer. En cambio, el salario medio del grupo de los más privilegiados, los que cobran más de 10 veces el salario medio interprofesional (SMI), no ha parado de subir en toda la crisis. La estadística de Hacienda apunta a desigualdad y precariedad, por un lado, pero también a creación de empleo, por otro. Por primera vez desde que comenzó la crisis, aumenta el número de asalariados incluidos en la información sobre Mercado de trabajo y pensiones en las fuentes tributarias, cuyos datos de 2014 fueron publicados ayer por Hacienda. El total sube a 16.899.024 personas, 217.000 más que en 2013. El volumen de salarios declarados también repunta ligeramente y alcanza los 311.279 millones de euros, unos 2.600 millones más que el año anterior. Es el primer ascenso tras cinco años de caída, pero las cifras siguen muy lejos de los 366.819 millones de 2008. La crisis, en forma de pérdidas de empleo y rebajas salariales, ha pasado factura a las retribuciones de los trabajadores. La información de Hacienda sobre […]

Read More →

Cómo identificar las estafas laborales por Internet. (20 minutos. 25-01-2014)

Las altas tasas de paro, la escasez de ofertas de empleo y el gran número de aspirantes que optan a un mismo puesto han disparado la picaresca en estos últimos años. A través de Internet y de las redes sociales han proliferado las estafas laborales que prometen trabajos con incorporación inmediata o remuneraciones muy superiores a la media del mercado, y que lo único que pretenden, en realidad, es aprovecharse de la complicada situación de los parados. De hecho, según los últimos datos publicados por el INTECO (Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación), uno de cada cuatro fraudes que se cometen en la actualidad en la Red proviene de ofertas de empleo falsas. Por lo general, este tipo de estafas intenta engañar a los candidatos para que realicen transferencias de dinero en beneficio de la empresa que se supone les contratará. Por ello, se hace necesario, tal y como detalla este de artículo de Eroski Consumer, conocer tales fraudes y explicar cómo esquivarlos. Ofertas de empleo falsas: La desesperanza que genera el paro convierte a los desempleados en los candidatos más vulnerables a la hora de sufrir estafas relacionadas con propuestas de trabajo a través de Internet. Pese a que siempre ha habido ofertas de empleo fraudulentas, la crisis ha agudizado el ingenio de los timadores quienes, valiéndose de la necesidad de muchas personas en situación precaria, exigen a los demandantes de trabajo que realicen una transferencia de dinero […]

Read More →

Les ofertes laborals són opaques, inconcretes i precàries, segons UGT (Siscu Baiges. El diari del Treball. 19-08-2015)

“El mercat laboral ofereix un treball precari, basat en la temporalitat, on augmenta l’ocupació parcial i per hores, amb salaris de misèria, de 5 a 8 euros bruts per hora”. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe “Opacitat i precarietat a les ofertes de treball: El llegat de la crisi”, presentat per la secretària d’Estat del Benestar i Treball de la UGT de Catalunya, Laura Pelay, aquest dimecres 19 d’agost. A més, quasi el 72% de les ofertes no inclouen la dada del salari, el 52% no indiquen l’horari, el 30% no informen sobre el tipus de jornada i el 13% no diuen el tipus de contracte. L’informe s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de 300 ofertes de treball a tot Catalunya, durant la primera quinzena de juliol. 167 d’aquestes ofertes s’han extret dels portals d’Internet Eurofirms, Infoempleo, Infofeina, Infojobs, Laboris, Monster i Workcomunity. 92 ofertes procedeixen de la Xarxa Xaloc de Serveis Locals d’Ocupació de la UGT del Barcelonès i el Bages-Berguedà i 41, del portal del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Inclouen feines en els sectors de comercial i vendes, turisme, cura de persones, neteja, restauració, paletes, processos de producció, manufactura i treballs mecànics o tècnics. D’acord amb les dades de l’estudi, Laura Pelay denuncia que massa sovint les ofertes laborals “no inclouen els elements bàsics per a la informació dels aturats, juguen a l’opacitat en un mercat amb molta gent disposada a treballar i augmenten l’angoixa […]

Read More →