Els tècnics de Movistar faran 800 quilòmetres a peu contra la precarietat. (Stefania Gozzer. El País. 5-01-2016)

Els tècnics que fan el manteniment a la xarxa de Movistar a través de contractes i subcontractes han decidit reprendre les mobilitzacions i aquesta vegada faran 800 quilòmetres a peu des de Bilbao a Barcelona del 19 al 22 de febrer per denunciar “la precarietat laboral i social”. El col·lectiu va protagonitzar l’any passat una vaga estatal que a Catalunya es va estendre durant 75 dies entre l’abril i el juny. Sis mesos després, denuncien que “l’acord de mínims” pactat entre CCOO, UGT i la patronal del sector no es compleix i que almenys 60 dels seus companys han estat acomiadats com a represàlia per l’aturada. El portaveu de l’anomenada Marea blava, Aitzol Ruiz de Azúa, ha assegurat que la situació dels treballadors i els autònoms en els quals les contractes deleguen les instal·lacions i reparacions de línies és “dràstica”. Però que el col·lectiu encara no s’ha recuperat de la vaga, per la qual cosa ha optat per una altra forma de “lluitar”. Els tècnics durant l’aturada van recórrer a un préstec de la cooperativa Coop57, que finança projectes socials. Ara el volen retornar abans de plantejar-se la possibilitat d’una altra vaga, per la qual cosa han creat un compte de micromecenatge que en pocs dies ja ha recaptat més de 50.000 euros. L’objectiu és aconseguir almenys el doble d’aquesta xifra en els 32 dies següents, ja que també volen habilitar una “caixa de resistència” que pugui ser utilitzada per qualsevol [...]

Read More →

La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública. (Victor Yeustres. Directa. 28-07-2015)

Parlem amb Mireia Bazaga, advocada i Secretària Jurídica del sindicat CGT de Catalunya, sobre el model d’externalització i precarització que s’està imposant en els grans equipaments culturals públics dels Països Catalans Quines condicions de treball tenen les treballadores dels serveis subcontractats als centres culturals? El model de contracte és de durada determinada, normalment d’obra o servei. Al principi, fins i tot es fan contractes per dies i es va donant d’alta i baixa la treballadora per, després, passar als contractes d’obra o servei, que es poden anar renovant durant anys. En ser contractes diaris, les persones que no estan disponibles el dia que els proposa l’empresa poden caure de la llista i només truquen les que sempre estan disponibles. Els salaris ronden els sis euros per hora. En alguns casos, les empreses ofereixen contractes en frau de llei i, sovint, no informen les treballadores dels seus drets laborals bàsics, com pot ser el dret de tenir vacances. A més, la darrera reforma laboral permet abaratir els costos de les treballadores i facilita l’acomiadament. Quin perfil de treballadora busquen les empreses subcontractades per oferir els serveis als equipaments culturals? Sol ser gent jove, amb titulació universitària –si pot ser, amb màster– i amb coneixements de diversos idiomes, encara que sigui per fer feines d’acomodadores o d’atenció al públic, que estan per sota de la seva qualificació. Normalment, les contracten just quan acaben la carrera perquè estan més disposades a acceptar qualsevol feina [...]

Read More →

La pobresa extrema es duplica en una dècada: afecta un 11,7% dels catalans. (Mario Martín. Ara.cat. 08-12-2015)

Les dades són eloqüents i, malgrat que a cop de titular pugui semblar que la situació només és la conseqüència lògica dels més de sis anys que fa que ja dura la crisi, les entitats socials no s’han cansat d’alertar del perill social que representen. Més enllà de la negociació en curs per formar nou govern i de les condicions d’uns i altres, la realitat és que la pobresa no ha deixat d’augmentar any rere any, a la vegada que la classe mitjana s’ha anat estrenyent i l’alta ha concentrat encara més riquesa. “La pobresa extrema s’està accentuant”, assegura Teresa Crespo, presidenta de la federacióEntitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que agrupa un centenar d’organitzacions sense afany de lucre que atenen unes 800.000 persones a l’any i que fa poc ha publicat la seva memòria anual, l’informe Insocat. No és una sensació, perquè mentre que fa una dècada aquesta pobresa extrema se situava entre el 5% i el 6%, actualment s’ha duplicat i ja afecta l’11,7% de la població catalana: gairebé 900.000 persones que viuen amb una renda inferior al 40% de la mediana. El més preocupant per a Crespo, més enllà que l’agreujament s’hagi produït quan precisament s’acumulen mesos de recuperació econòmica, és que aquesta gent té cada cop més difícil reinserir-se en la societat: “La misèria arriba a excloure”, lamenta. Risc de pobresa o exclusió social i risc de pobresa extrema Tot i que l’ Idescat va canviar la [...]

Read More →

Veritats, mentides… i la baixada de l’atur (Crític. Xavier Alegret. 30-06-2014)

Des de l’“España va bien” d’Aznar fins a l’anunci de recuperació de Rajoy han passat més de 15 anys, però es repeteix una constant. Com quan Zapatero negava una crisi econòmica més que evident, sovint els governants s’esforcen a vendre optimisme i falsejar la realitat mostrant-ne només la cara amable. Ho fan utilitzant dades, indicadors i estadístiques que afavoreixen la seva tesi mentre n’ignoren o n’amaguen d’altres que la matisen o simplement la desmenteixen. Això és el que està fent en els últims mesos el Govern espanyol respecte al mercat laboral, anunciant creació d’ocupació neta –és a dir, que es creen més llocs de treball dels que es destrueixen. Això realment està passant? Ara ho veurem. Quines dades aguanten el discurs oficialista? L’atur baixa, diu el Govern. És així segons les dades oficials. Al maig va baixar en 112.000 persones, fins als 4,57 milions, segons el nombre d’inscrits a les oficines dels serveis públics d’ocupació –antigament dit Inem. També argumenta que està baixant des de principis d’any, i les dades oficials així ho mostren. Un altre indicador al qual també apel·la, tot i que fins fa quatre mesos no el mirava perquè era molt negatiu, és el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, que puja des del febrer. Però què és el que no ens diuen? Que l’afiliació pugi a partir del març i fins a finals d’estiu és normal, passa cada any. I el nombre de 16,6 milions d’espanyols afiliats a [...]

Read More →

La brecha salarial crece pese al fin de la crisis y la creación de empleo. (El País. Manuel V.Gomez/Ramon Muñoz. 06-11-2015)

El empleo se está recuperando a buen ritmo y se da por finalizada la crisis. Pero apenas se nota en los sueldos y la desigualdad aumenta. El salario medio en 2014 apenas creció: 1.881,3 euros, tan solo un 0,65% más (12,2 euros) que el año anterior, según el Instituto Nacional de Estadística (INE). Además, esa leve recuperación se debió al aumento de las remuneraciones de los que más ganan, porque cayeron las de los salarios más bajos. Y la distancia entre unos y otros se ensanchó. La brecha también se agrandó por sexos y por edades: aumentaron los sueldos de los hombres y bajaron los de las mujeres y los jóvenes. La distancia entre los que ganan menos y más no deja de crecer. El año pasado siguió ensanchándose. El sueldo medio del 10% de los asalariados que menos cobran bajó en 3,3 euros mensuales y quedó en 411,2 euros brutos al mes. En el otro extremo, las remuneraciones de los que más ganan crecieron en 42 euros, hasta una mensualidad de 4.616,9. De esta forma, la brecha salarial se ensanchó en 45 euros y se situó en 4.205,7, según el decil de salarios de la Encuesta de Población Activa, un estudio que divide la población asalariada en diez partes iguales según su retribución y que el INE ha divulgado este viernes. Los sueldos medios mantuvieron el comportamiento anémico de los años precedentes. Entre 2013 y 2014, el incremento apenas fue del [...]

Read More →